Dent d'orlu - les enfants de la dalle

Després de molts dies sense escriure en el blog, per que vaig estar un temps sense poder fer re i vaig perdre el costum, he tornat amb la que es de moment la escalada mes seria que he fet: Les enfants de la dalle.

Vem anar el dia anterior amb la furgo del amic, vem sopar i a dormir d'hora, a les 4:30 esmorçar i a les 5 i poc fent l'aproximació amb frontal fins a peu de via, ja que jo no aniria gaire rapid millor tindre totes les hores de sol possibles, i aixi va ser tan punt estavem preparats per començar el sol va sortir.

Teniem por de que estigues mullada la paret per que el dia anterior ens vem trobar amb uns francesos que van baixar a la R8 per que estava molt mullat, nosaltres vem estar de sort i en els primers llargs els troços mullats hi havien "bones" preses i el granit es molt adherent.

A destacar tenim els llargs de 5c+ 6a i 6a+ sobretot aquest es el que marca la dificultat de la via ja que es dificil de trampejar, la veritat es que no podria descriure molt els llargs ja que anavem bastan per feina i ni m'ho pensava a l'ho de fer algun A0, el temps era or ja que 25 llargs per cada minut que perdies en cada llarg eren 25min menys de sol. El que hem va costar mes de tota la via va ser ja a la cresta un 5 que molta gent te la foto feta alla es un gendarme amb una placa a sota, sobretot es per que ja anava fos per que era molt xulo tenies que jugar amb les dues cares de la pedra. Despres toca el retorn fins al cotxe que vem tardar 4 h per mi exhaustas.

En resum una via 5 estrelles, ben asegurada i molt xula, vaig fer els meus primers ensambles que no habia fet casi mai i vaig guanyar agilitat a les R, aixo si tindre que entrenar tant escalant com caminant per poder repetir vies d'aquest estil, 45 min aprox 1100mts i 4h de retorn, no pots ser un enamorat del sofing! quina pena tindre que deixar una mica aixo de fer el gos!

Retorno Mágico

Diumenge vem anar el Virosta i un servidor a fer aquesta via que es veia perfecte per ficar "cacharrillos".

Amb el fred que feia aquets dies vem descartar la primera opció de fer la terra de dinosauris de oliana, i amb Montserrat nevada, vem decidir intentar buscar alguna mica de calor de roca al Pic del Martell.

Aproximació:

Dels dos el qui havia estat al sector era jo, per aixo vaig tirar davant, però com que l'ùltima vegada que vaig nar al pic del martell a fer la via Reserva, havia pasat bastant temps. Vem fer una "petita" volteta d'escalfament jajajaja vem agafar el cami per nar al sector d'esportiva en comptes d'anar pel bo que es just al principi del aparcament.

Pel cami unes cuantes relliscades per la gelada del mati, i cuant ens acostavem a la paret, sorpresa un regalet! hem vaig trobar un cordinillo bastant nou agafat a una branca. Arribem al peu de paret i amb la primera cordada que veig li demano si han perdut el cordino, no són ells, a la segona que veig també li demano i ostrés si són el Lluis i la Lourdes! sembla que últimament hem persegueixen! jajaja. Al poc arribem al peu de via.

L1: Li toca al Virosta, ja que hem decidit que l'ultim que no te R m'encuidaré jo. Llarg curtet sense gaire complicació, perfecte per anar veient que ens anirem trobant. A destacar trobem a la fisura de dalt a l'esquerra surt el cable d'un tascó que quedarà com equipació de via, jajaja Llarg net de assegurances i R per gent baixeta....

L2:Portem la Ressenya de Loybcnmadveras, que sense anims de ofendre, crec que se la te que revisar una miqueta! jejeje. Recte amunt o una mica a la dreta no ho veig clar que sigui IV i hem decideixo mirar el dibuix i el segueixo. Surto de R cap a l'esquerra, amb uns pasos macos aqui vaig posar un Tascó Vermell que sera la recompensa del qui la faigui radera nostre, ja que el company no va poder-lo treure. Després ja començo a pujar cap amunt i hem costa llegir la Ressenya, en un "replanet" me la vaig mirant i al final decideixo nar a l'esquerra del tot i fins que la paret hem diu nen! cap amunt! desde aqui veig una R de una altre via a sota i ja penso que l'estic liant, però que hi farém a l'aventura! pujo cap amunt i sorpresa agradable, hem trobo amb el primer clau, hem miro el diedre i el primer que penso és, collons quin IV+ sort que tenim una fisura molt maca i rectilinea que amb el Camalot grog podem protegirlo molt bé, els pasos surten macos i vaig movent el Camalot cap amunt protegint tots els pasos be, ja hem pasat el més dur de tota la via, trobem el següent clau i cap amunt. Ara entrem en un troç molt herbós, jo seguixo per aquesta linea que es la que marca la via, pero penso que si es tira cap a l'esquerra i despres a la dreta surt el troç mes maco (es la variant que poso a la Ressenya), trobem el buril sense xapa i re, aom als bars al fons a la dreta ja tenim la R Còmode.

L3: El Virosta hem diu que no ho te clar, que lo de perdres per la via no li agrada i que m'el deixa per mi. Cap problema! estic disfrutant com un mico, llàstima que ja ens toca l'ombra i la roca ja et gela les mans.

En principi sembla que cuant es va obrir la via no hi havia tanta vegetació i realment no es pot superar el primer troç, sense anar una miqueta per la esquerra. Vaig a l'esquerra i miro una fisura ample a l'esquerra, al veure que tinc una sabineta al meu cap decideixo anar per aqui. hem poso dintre la fisura i hem poso de puntetes per llaçar la sabina, pujo cap amunt disfrutant de veritat i torno una mica cap a la dreta (la variant que poso a la ressenya). En aquest punt estem just a un bonyet, que hem fa pujar per placa en comptes de posarme dintre el "diedre", vaig pujant disfrutant posant cacharrillos i ponts de roca i R Comoda. Llarg sense seguros. molt maco.

L4: Aqui ja no dic re, per que el llarg no te seguros i no el vaig llegir del tot be, vaig pujar i baixar unes cuantes vegades i al final vaig pujar per una linea maca, facil de assegurar i sense mes problemes. Com que ja sou grandets aquest segur que us espavileu tot sols! jajajaja

La via le trobat tan maca que es una de les poques que repetiré!!