Dent d'orlu - les enfants de la dalle

Després de molts dies sense escriure en el blog, per que vaig estar un temps sense poder fer re i vaig perdre el costum, he tornat amb la que es de moment la escalada mes seria que he fet: Les enfants de la dalle.

Vem anar el dia anterior amb la furgo del amic, vem sopar i a dormir d'hora, a les 4:30 esmorçar i a les 5 i poc fent l'aproximació amb frontal fins a peu de via, ja que jo no aniria gaire rapid millor tindre totes les hores de sol possibles, i aixi va ser tan punt estavem preparats per començar el sol va sortir.

Teniem por de que estigues mullada la paret per que el dia anterior ens vem trobar amb uns francesos que van baixar a la R8 per que estava molt mullat, nosaltres vem estar de sort i en els primers llargs els troços mullats hi havien "bones" preses i el granit es molt adherent.

A destacar tenim els llargs de 5c+ 6a i 6a+ sobretot aquest es el que marca la dificultat de la via ja que es dificil de trampejar, la veritat es que no podria descriure molt els llargs ja que anavem bastan per feina i ni m'ho pensava a l'ho de fer algun A0, el temps era or ja que 25 llargs per cada minut que perdies en cada llarg eren 25min menys de sol. El que hem va costar mes de tota la via va ser ja a la cresta un 5 que molta gent te la foto feta alla es un gendarme amb una placa a sota, sobretot es per que ja anava fos per que era molt xulo tenies que jugar amb les dues cares de la pedra. Despres toca el retorn fins al cotxe que vem tardar 4 h per mi exhaustas.

En resum una via 5 estrelles, ben asegurada i molt xula, vaig fer els meus primers ensambles que no habia fet casi mai i vaig guanyar agilitat a les R, aixo si tindre que entrenar tant escalant com caminant per poder repetir vies d'aquest estil, 45 min aprox 1100mts i 4h de retorn, no pots ser un enamorat del sofing! quina pena tindre que deixar una mica aixo de fer el gos!

Retorno Mágico

Diumenge vem anar el Virosta i un servidor a fer aquesta via que es veia perfecte per ficar "cacharrillos".

Amb el fred que feia aquets dies vem descartar la primera opció de fer la terra de dinosauris de oliana, i amb Montserrat nevada, vem decidir intentar buscar alguna mica de calor de roca al Pic del Martell.

Aproximació:

Dels dos el qui havia estat al sector era jo, per aixo vaig tirar davant, però com que l'ùltima vegada que vaig nar al pic del martell a fer la via Reserva, havia pasat bastant temps. Vem fer una "petita" volteta d'escalfament jajajaja vem agafar el cami per nar al sector d'esportiva en comptes d'anar pel bo que es just al principi del aparcament.

Pel cami unes cuantes relliscades per la gelada del mati, i cuant ens acostavem a la paret, sorpresa un regalet! hem vaig trobar un cordinillo bastant nou agafat a una branca. Arribem al peu de paret i amb la primera cordada que veig li demano si han perdut el cordino, no són ells, a la segona que veig també li demano i ostrés si són el Lluis i la Lourdes! sembla que últimament hem persegueixen! jajaja. Al poc arribem al peu de via.

L1: Li toca al Virosta, ja que hem decidit que l'ultim que no te R m'encuidaré jo. Llarg curtet sense gaire complicació, perfecte per anar veient que ens anirem trobant. A destacar trobem a la fisura de dalt a l'esquerra surt el cable d'un tascó que quedarà com equipació de via, jajaja Llarg net de assegurances i R per gent baixeta....

L2:Portem la Ressenya de Loybcnmadveras, que sense anims de ofendre, crec que se la te que revisar una miqueta! jejeje. Recte amunt o una mica a la dreta no ho veig clar que sigui IV i hem decideixo mirar el dibuix i el segueixo. Surto de R cap a l'esquerra, amb uns pasos macos aqui vaig posar un Tascó Vermell que sera la recompensa del qui la faigui radera nostre, ja que el company no va poder-lo treure. Després ja començo a pujar cap amunt i hem costa llegir la Ressenya, en un "replanet" me la vaig mirant i al final decideixo nar a l'esquerra del tot i fins que la paret hem diu nen! cap amunt! desde aqui veig una R de una altre via a sota i ja penso que l'estic liant, però que hi farém a l'aventura! pujo cap amunt i sorpresa agradable, hem trobo amb el primer clau, hem miro el diedre i el primer que penso és, collons quin IV+ sort que tenim una fisura molt maca i rectilinea que amb el Camalot grog podem protegirlo molt bé, els pasos surten macos i vaig movent el Camalot cap amunt protegint tots els pasos be, ja hem pasat el més dur de tota la via, trobem el següent clau i cap amunt. Ara entrem en un troç molt herbós, jo seguixo per aquesta linea que es la que marca la via, pero penso que si es tira cap a l'esquerra i despres a la dreta surt el troç mes maco (es la variant que poso a la Ressenya), trobem el buril sense xapa i re, aom als bars al fons a la dreta ja tenim la R Còmode.

L3: El Virosta hem diu que no ho te clar, que lo de perdres per la via no li agrada i que m'el deixa per mi. Cap problema! estic disfrutant com un mico, llàstima que ja ens toca l'ombra i la roca ja et gela les mans.

En principi sembla que cuant es va obrir la via no hi havia tanta vegetació i realment no es pot superar el primer troç, sense anar una miqueta per la esquerra. Vaig a l'esquerra i miro una fisura ample a l'esquerra, al veure que tinc una sabineta al meu cap decideixo anar per aqui. hem poso dintre la fisura i hem poso de puntetes per llaçar la sabina, pujo cap amunt disfrutant de veritat i torno una mica cap a la dreta (la variant que poso a la ressenya). En aquest punt estem just a un bonyet, que hem fa pujar per placa en comptes de posarme dintre el "diedre", vaig pujant disfrutant posant cacharrillos i ponts de roca i R Comoda. Llarg sense seguros. molt maco.

L4: Aqui ja no dic re, per que el llarg no te seguros i no el vaig llegir del tot be, vaig pujar i baixar unes cuantes vegades i al final vaig pujar per una linea maca, facil de assegurar i sense mes problemes. Com que ja sou grandets aquest segur que us espavileu tot sols! jajajaja

La via le trobat tan maca que es una de les poques que repetiré!!

olga frontera

http://escalatroncs.wordpress.com/2009/03/22/olga-frontera-serrat-poll-alos-balaguer/

Si ja comences a posar "ferros" mes o menys be aquesta es una bona via!

Aquesta via cal destacar el tercer llarg de placa preciós! i el cuart que vas fent pel diedre despres surts per placa i arribes al V+ molt xulo i ben assegurat que pots fer A0 tranquilament l'unic que la sortida del V+ que no hi han mes asegurances pero es un trocet molt petit.

L'unic dolent de la via que tenim trocets que hem de demanar permis a les pedres per que ens deixin agaferles, per la resta una via molt maca, a mes a mes unes vistes molt maques i molta tranquilitat!

Via Esparraguera a la Roca Gris

http://antxpavil.blogspot.com/2007/10/via-esparraguera-185mv-montserrat-nya.html

Per a tots aquells que ja porten unes cuantes vies clasiques a sobre i vulguin fer-ne una per anar tranquils i disfrutar aquesta es una bona via.

El primer llarg la roca esta trencada i la veritat es que aquest llarg es lleig, la primera assegurança es troba una mica amunt pero no hi ha molts problemes per arribar-hi, després nem fent fins a la primera R. Cada llarg que anem pujant, la roca es va tornant millor, inclús la roca en un parell d'ocasions ens dona les preses precises per fer pasos realment macos, creuant mans i peus en diagonal (potser hem vaig flipar una miqueta i tot! jajaja) a part d'aixo la via va fent sense cap complicació, la veritat es que els V+ que vaig veure en la resenya no els vaig trobar a la roca (clar que si el comparo amb el V+ de la pel davant aqui posaria IV+!).

El primer llarg lleig, el segon llarg millor, el tercer molt maco, el cuart per disfrutar, el cinqué amb alegria i ambient, i el ultim! mare meva! si estigues aquest llarg en esportiva el faria cada setmana! aixo es el que m'agrada a mi, un llarg net (Clean pels que sapiguen angles jejeje) facil de protegir, facil per anar tranquil de cap, xulo perque vas per "fisura" cuant veus que ja no la pots aprofitar per assegurarte ni per escalar, surts per la plaqueta i despres la tornes agafar, precios, sencillament precios! la vertitat val la pena fer tots els llargs anteriors per fer aquest.

Tambe tinc que dir que si no portem "ferros" per autoportegir-nos, a la dreta hi pasa una via que tambe dona ganes de fer-la per que supera la panxeta i despres va per placa i tot protegit amb parabolts o spits.

El descens el fem pels rapels de la olmo urquiza que tambe sembla una via maca per fer, perque es una placa continua amb les assegurances justes, mes endevant tornarem a fer una de les altres vies que tenim aqui, micky mouse, tarantel·la o la urquiza qui sap! els temps ens ho dira...

Bego miguel escabroni kush...

http://escalatroncs.wordpress.com/2009/01/26/bego-miguel-kush-agulla-can-jorba/

Proximament la explicació pertinent

La panxa del bisbe - Canaletes

http://escalatroncs.wordpress.com/2009/06/28/pel-davant-variant-canaletes-panxa-bisbe/

He tornat!! jajaja, ara que nomes puc escalar els caps de setmana, el que tinc ganes es de fer via clasica i de les xules, anant tatxan vies del llibre del Picazo jejeje! i de moment m'estic posant les piles, gomez xalmet de la prenyada, Torres homet de L'esquelet i aquesta la canaletes de la panxa del bisbe.

Material: cordes de 60mts, 10 cintes expres
recomano: alien vermell i dues bagues per merlets (2 xapes recuperables poden anar be)
Roca: excelent
Exposició: ALTA
Dificultat: V+

1er Llarg: V+ 40 mts (via pel davant)

El primer llarg es el mes dificil de tota la via pero tambe es el que esta mes protegit, la part mes dificil que li posen un pas de V+ es un pas fi pero podem ajudarnos de un buril sense xapa que hi ha una mica mes amunt del spit i si coloquem un alien vermell fent el pas una mica per la dreta (no es pot fer A0), cuant trobem una R de l'epoca (burils vells) ens la saltem i poc despres trobem una R bastant nova.

El pas de V+ el vaig trobar molt pero que molt fi!, crec que tot va ser una questió de peus que tenies que buscar dos foradets i desde adalt no els veus, jo vaig fer-lo una mica per la dreta i vaig colocar un alien vermell, la veritat es que aquest pas hem va tocar una miqueta el cap, pero ja va be que de tant en cuant et puji la bilirrubina! aixo si, bona roca i llarg maco.

2on Llarg: IV+ 15mts (Pel davant / Canaletes)

Es surt de la R amb tendencia a la dreta es veu el primer spit i despres mes o menys recte cap a la R no recordo si hi habia un altre spit o cap mes, pero es una tirada curta, superat els primers metres despres es posa una mica mes facil.

Aquest llarg el fa el company i la veritat diria que no arriba als 10 mts aixo si nomes una assegurança fixe, pero a la que pujes una miqueta es torna facil.

3er Llarg: V 55mts (Canaletes)

Sortim de la R cap a la esquerra en direccio al "diedre" carcteristic de la via, el mes dificil podem dir que es just el pas de pasar de la placa a dintre el diedre V, despres ja es mes facil IV+ que tambe es nota amb la distancia del seguent seguro, pero que podrem protegir amb un merlet entre els dos seguros, despres el grau va baixant fins a ser un facil III.Al sortir del diedre ens trobarem una R que ens saltarem i nirem direcció una alzina que podrem montar la R o aconsello mes, anar a la dreta que trobarem un spit i a la dreta cuant s'acaben tots els matolls trobarem una R amb parabolts. ( a la hora de recuperar corda vaig recuperar 2mts, portavem cordes de 60 mts)

Jo m'esperava un diedre amb totes les seves lletres, i la veritat es que te la forma pero no s'escala en diedre, el dificil es fer el pas per entra dintre del diedre, despres cada vegada que vas pujant es va fent mes facil i disfrutes com un nen!, sobretot hem va agradar haber posat un merlet que va quedar de collons!! jejeje diria que es el millor merlet que he fet mai! sortin del diedre ja es III i na grimpant fins a la R que vem agafar a la dreta de l'arbret que hi ha.

4art Llarg III 55mts (Canaletes)

Aquest llarg es facil i arribarem al cim sense cap complicacio, a dalt del cim no trobarem cap reunio, pero hi han caps de buri que si portem plaquetes recuperables podrem aprofitar-los. Nosaltres vem fer servir directament la instal.lació de rapel que hi ha a la cara nod est.

La veritat es que vaig trobar a faltar una R en el cim o una R una mica abans del cim, per poder disfrutar del cim una estona, pero weno no pasa re.

Descens: Fem un rapel de uns 50 mts, i baixem per la canal una mica selvatica fins arribar al cami.

L'instal·lació del rappel es una R de un parabolt i un spit, i a dos metres a l'esquerra hi ha una altre amb el mateix.

Repeticio de la via feta per Wesa Marín i Jordi Garcés el 11 d'octubre de 2009

isaac grabriel

El divendres per la tarda vaig quedar amb el xavier de LLEIDE!! per nar a fer una via llarga per alla la terra ferma, com que ell les ha fetes casi totes les que es poden fer amb el nostre nivell, la vaig triar jo, isaac grabriel a sant llorenç de montgai, aqui teniu la ressenya

Segons la ressenya posa que la via esta ben equipada i disfrutona en bona roca. Jo diria via equipada que s'ha de reforçar algun llarg per anar mes tranquil, disfrutona la veritat que si portes el V+ be o es i la bona roca en general, si, menys en els primers metres que la paret es d'un altre color que no es bona del tot. pero la veritat es que vaig patir una miqueta pero hem va agradar molt la via.

Arribem a les 5 a peu de via, que l'aproximacio es instantanea! tenim sort en aquesta part de la paret toca l'ombra, aixo si fot una calor de la ostia!

Com que soc el foraster hem tocaran els mes dificilets per a mi:

1er llarg, el primer seguro esta una miqueta amunt pero vas pujant be, encara que la roca amb un to taronga no acabi de agradar a les mans despres vas cap a una repiseta qui hi ha un arbust i aqui si que veus dos asegurances per poder continuar mes tranquil.




2on llarg, que li toca al xavier es facilet pero de tant en tant hi ha algun aleje per lo tant va posar un parell de fisurers per alla enmig, el V+ que hi ha es pot fer casi amb A0

3er llarg el mes guapo i el que el coco hem deia pero a on vas animal! jajaja: comença amb 4 pasos de V+ desplomat amb bona presa pero de color taronga i flanquegant una miqueta a l'esquerra, una vegada et remontes a sobre la repiseta es III+ flanquegant (aquets de lleida estan una mica cap alla) el flanqueig molt guapo li vaig posar un parell de camalots que fins que arribes al seguent seguro no fa molta gracia relliscar una vegada fet el flanqueig m'ho miro a veure per on tira i sembla que estigui prou be, vaig pujant i vaig fent fins que arribo a la penultima xapa d'aqui a l'ultima hi ha el V que es un bon troçet sense re d'equipació, per mi el troç mes dificil no tant per la dificultat si no per el coco, ja que el que t'asegura esta a can collons i no et veu ni de conya i que tens que ficar alguna coseta per alla al mig per poder anar amb ganes. vaig probar tot els friends que tenia i no es quedaba be ni un! ai deu meu com m'ho foto jo per seguir! al cap d'una estona de mirar remirar i fe meditació trascendental m'enrecordo de que porto aquelles cosetes que en diuen fisurers i que nomes habia fet servir cuant vaig fer artificial per alla a manresa, agafo un de color blau i ostias! queda de collons! li faig un parell d'estrevades sembla que aguanta mi vaig a penjar per descansar una miqueta pero a la que li poso el pes, penso millor que tiris cap a munt no vagi ser que el mogui i la lie, tiro cap a munt amb un parell de pasos una mica forçadets pel cap i llestos arribo a la xapa i despres R

4art llarg curtet llarg sense gaire complicacions

5e llarg si t'agraden les bavareses o fisures esta molt xula pero dificil posar els peus, sort que esta bastan equipadeta una vegada et remontes tires cap a munt mes o menys recte vaig trobar un seguro i ja fins a dalt re pero era molt facilet, la ultima R la vaig montar en un arbret petitet i amb un friend a la roca.

El descens es fa caminant, i llestos! una via que d'aqui un temps i tornare per veure si he millorat tant de coco com de fisic i de posar cacharrets!