Agulla Manolito Garcia

Avui m'han portat a passejar per montserrat, l'abuelete, el luisin, el joanet trons i el viejo.

Sembla que el luisin i el abuelete estan seguint la pista dels Masó (si segueixen aixi els atraparan aviat!jejeje) i no m'estranya perque la forma d'obrir les vies, la seva logica i la manera de graduarles esta molt ben feta, si senyor!

Avui a tocat la via Master & Commander, es una via que va aprofitant la roca d'uns resaltets o agulletes per ferla una miqueta llarga. Els dos primers llargs son els mes macos, i el segon es el millor de tots, m'agradat aquest llarg, la resta es na fent metres i vigilant amb no tirar pedres, ja que hi han troços descompostos, al no haber pasat gaires cordades falta acabar de netejar la via.

L'anectdota d'avui es que ens hem equivocat en el quart llarg, quant arribes al pito s'ha de flanquejar i nosaltres hem pujat a la agulleta, si es que no se per que pero tenim mania en pujarnos als puestos, despres el rappel que es fa desde una sabina, avui semblava ferma pero jo aconsello portar aigua per regarla, aviam si creix una miqueta mes! jejeje

Si es que, aquesta juventut cuant veu una pedra s'emocionen! esas ansias! jajaja

PD: La primera foto que es veu m'ha recordat aixo.

Agulles Miranda de les boïgues

Avui he quedat amb la Trona per nar a fer alguna coseta, tenia en pensat tres o cuatre coses pero no sabia que fer. Hem sortit de la renfe cap a cal la iaia a fer el talladet i cap agulles que no habia estat mai ella, com es un lloc precios segur que li agradara.

Al final he escollit la aresta brucs de la miranda de les boïgues (que voldra dir boïgues?) per dues raons, que es facileta i per tindre unes vistes molt maques d'agulles. La via esta be per pasar un dia maco, nomes es pot destacar que per la meitat del primer llarg es una mica finet, la resta maca i tranquileta. Respecte a la via els seguros que son spits estan rovellats els hi aniria be una rentadeta! jajaja despres al segon llarg he trobat unes pintades vermelles, ostres no! que era sang! algu es deu haber fet una ferideta a la ma i sense voler a marcat les preses bones, ara esta be per que fijo que no et perds per la via! L'ultima vegada que hi vaig anar, a la xapa de la cara nord que t'ajuda a baixar tenia un mallon i avui habia "fugit", com que a una de les R del cim en tenia un, l'he cambiat de lloc, jejeje

Al cim he tornat a mirar la hermita que hi ha a la banda dreta de la miranda, i he pensat que al baixar li podriem donar un cop d'ull habiam com es, per que seria un bon lloc per fer un sopar romantic! jajaja cuant acabem de fer el mini rapel, he vist una corda lligada a un arbret a la canal de la dreta i en comptes de tirar per on es baixa normalment hem anat per alla, es podria baixar caminant pero amb molt de compte, nosaltres hem optat en fer un parell de rapels per nar tranquils, de sobte ja ens hem trobat amb la hermita i li hem fet un ull, ostres! que ben arreglat que esta! fins i tot hi habien dos espetecs penjats al sostre, segur que deu estar-hi algu, m'agradaria sapiguer si es lliure o com funciona aquestes hermites que estan disperses per montserrat per nar algun dia a dormir, te que ser genial despertarte i veure que estas en mig de la muntanya! despres de fer el cigarret de rigor hem baixat per la canal a buscar el cami tipic, hem nat fins al refugi per demanar com funciona lo de les hermites pero no hi habia ningu, doncs re cap al cotxe toca.

Un dia molt maco, tranquil, plena de rialles i descubrint una mica mes els racons de montserrat, no es pot demanar mes!