Segon pis esquerra

Ressenya de la web de referencia de montserrat KPUJO

Avui hem nat cesar, ruben, monica i isra a veure aquest sector per nosaltres desconegut, 30 min d'aprox i l'acces final una mica delicat, no gaire pero una miqueta si.

Addicció vertical (V): 

 via molt maca, estil diedre de anar buscant les preses de peus i de mans per les dues parets.

Cor de tro (V+):

Via que sembla que tinguis que escalar tota l'estona per la fisura, pero no XD algún pas raro he fet per alla al mig.

Rollo mediaval (6a):

Hem intentat pujar per la linea mes recte possible a les assegurances, però d'aquesta manera crec que deu ser mes dura, suposo que es va desde la via de l'esquerra. El pas esta en arribar aconseguir un forat molt maco que es veu a deu km. Després tenim un paset finet més a dalt i llestos. (no l'hem encadenat)

Tris tras (6b):

El principi la roca no es molt bona pero a mida que pujes millora bastant, cuant ja habia pasat la part dificil no he pogut pasar la corda per una cinta amb proute confianza, llàstima perque hagues sortit a vista.

Agarra aire (6c):

El principi pujem per una "placa" de la dreta de la via perque no veiem per on puja, després ens pasem ja de ple a la via, via molt maca. Lo bo es que li veig color per algun dia poderla fer com deu mana.

Aguila sagrada (6b+):

Una altre via que hem queda a la llista de coses per fer.. al principi molt fineta.

I això es tot per avui! nomes encadenats els V pero amb bon regust de les altres vies per la bona roca i pel color que les veig!!!

Placa de la pluja

Aquest diumenge vem nar amb el cesar a fer esportiva en aquesta placa de can jorba.

La veritat trobo a faltar escalar entre setmana, perque els caps de setmana es una massificació, tant a collbato com aqui a can jorba, suposo que pel vermell deu nar igual la cosa.

Vem estar de sort perque la placa de la pluja vem estar sols fins al final del dia que va vindre un romeria de gent.

Per escalfar vem fer un V un V+ i un 6a de l'esquerra de la foto. Despres va tocar l'hora d'apretar aprofitan la motivació vigent:

La via numero 4 el cesar hem comenta que li sona a 6b, després de que l'encadeni ell, mi poso jo, es una via que et deixa algun repós cuant més o necessites ja que es llargeta, en la ultima xapa ja estava dubtant si podria o no perque estava cansadot, pero veien la R tan aprop no podria dexar escapar la oportunitat de encadenar, al final surt a "vista". Llàstima que al arribar a casa hem dongui compte que és un 6a+, veig correcte la graduació ja que tens algun repós a la via.

Déspres vaig cap a la numero 9 que vaig probar fa un any, només m'enrecordaba que al pasar a placa vaig pasar moments de tensió. La probo i no veig com fer-ho be, la monto i baixo mirant els pasos que hem faltaven, al segon pegue ja la vaig poder encadenar. la veritat es que li posaria 6a+ perque les dificultats estan en un trocet molt petit. Però si li posen de 6b ho faré servir com a motivació pel próxim dia, que tinc uns cuants a punt de caure de la llista de pendents!! XD

Ho millor del dia, bona companyia, bona roca i totes les vies encadenades. No es pot demanar més que la cervesa de després que vem fer al bar anna!!

Combinació Stoc de Coc sortint per Monges Mascles a la Paret del Devessó

Dissabte vem nar dues cordades aquesta via ressenyada pels escalatroncs un magnífic blog per la gent que li agrada la escalada classica.

En la meva cordada anavem el jordi virosta i un servidor, on el company es faria el primer i el tercer llarg deixant-me a mi la que es veia la tirada mes maca.

En el 1er llarg, la via ens diu per on aniran els trets, molts foradets a escollir per les mans i pels peus nar vigilant a on els poses. El segon llarg que anava amb la motivació de ferlo sense parar, cuan hem faltaven 4 xapes els braços hem van dir prou, quina llàstima ja que el llarg es molt maco i mantingut, una de les coses que vaig fer malament es pasar la corda per les cintes desde sota les assegurances, ja que si l'hagués pasat per sobre m'hauria estalviat molta força i aixi poder encadenar el llarg, aquesta estrategia la va portar a terme el company de l'altre cordada en cesar i va poder fer tot el llarg sense aturar-se. El 3er llarg és com el segon pero amb millors peus i al tindre menys metres es pot fer mes traquilament.

La via esta equipada estil esportiu, cosa que et permet nar molt tranquil durant tota la via.

Any de motivació!!!!

Aquest any 2011, no se que pasa que tothom amb qui vaig a escalar esta motivadissim!!!

He començat l'any amb 3 dies Albarracin blocant i aprenent aixo de pujar els peus per sobre el cap, la veritat es que es dificil de entendre com es pot patir tant a un pam de terra!! d'alla aixi com a destacar vaig poder encadenar un 6a molt maco al sector sol.

Despres al dia següent vaig nar a fer bloc a Sant joan de vilatorrada on els dits et fan mal del tipus de pedra que hi ha per aquestes contrades, poca cosa a destacar algun V vaig fer.

Un dia a calders on vaig encadenar un 6a que fem per escalfar, montar un 6b "facilet", i després vaig probar una quantitat de vegades incontables un 6b que tinc pendent en aquest sector, només falta anar amb els braços cargats a tope i surtirà.

Aquest dilluns vem nar al clot de la mònica on vaig fer un V i després un 6a+ amb una caiguda aquesta hem quedara pendent pel proxim dia que hi vagi, més tard nem a la placa del indi i el mateix hem quedo en una parada en un 6b per que buscava un foradet on no tocaba, el pròxim dia segur que surt.

El dimecres vem tornar a blocar per sant joant, on vaig poder fer un V que hem vaig deixar l'ultima vegada.

Tot això es més que res a modo de recordatori per veure com vaig evolucionant aquest any en que tinc els següent propòsits:

-Arribar a montar vies de 6c, encadenar ja seria molt bo l'any, i aconseguir fer vies de 6b a vista

-Fer 12 mesos 12 companys de cordada fent via llarga, per retrobarme amb tota la gent que en algun dia he fet via llarga.

Stoc de coc + Monjes Mascles

Dent d'orlu - les enfants de la dalle

Després de molts dies sense escriure en el blog, per que vaig estar un temps sense poder fer re i vaig perdre el costum, he tornat amb la que es de moment la escalada mes seria que he fet: Les enfants de la dalle.

Vem anar el dia anterior amb la furgo del amic, vem sopar i a dormir d'hora, a les 4:30 esmorçar i a les 5 i poc fent l'aproximació amb frontal fins a peu de via, ja que jo no aniria gaire rapid millor tindre totes les hores de sol possibles, i aixi va ser tan punt estavem preparats per començar el sol va sortir.

Teniem por de que estigues mullada la paret per que el dia anterior ens vem trobar amb uns francesos que van baixar a la R8 per que estava molt mullat, nosaltres vem estar de sort i en els primers llargs els troços mullats hi havien "bones" preses i el granit es molt adherent.

A destacar tenim els llargs de 5c+ 6a i 6a+ sobretot aquest es el que marca la dificultat de la via ja que es dificil de trampejar, la veritat es que no podria descriure molt els llargs ja que anavem bastan per feina i ni m'ho pensava a l'ho de fer algun A0, el temps era or ja que 25 llargs per cada minut que perdies en cada llarg eren 25min menys de sol. El que hem va costar mes de tota la via va ser ja a la cresta un 5 que molta gent te la foto feta alla es un gendarme amb una placa a sota, sobretot es per que ja anava fos per que era molt xulo tenies que jugar amb les dues cares de la pedra. Despres toca el retorn fins al cotxe que vem tardar 4 h per mi exhaustas.

En resum una via 5 estrelles, ben asegurada i molt xula, vaig fer els meus primers ensambles que no habia fet casi mai i vaig guanyar agilitat a les R, aixo si tindre que entrenar tant escalant com caminant per poder repetir vies d'aquest estil, 45 min aprox 1100mts i 4h de retorn, no pots ser un enamorat del sofing! quina pena tindre que deixar una mica aixo de fer el gos!

Retorno Mágico

Diumenge vem anar el Virosta i un servidor a fer aquesta via que es veia perfecte per ficar "cacharrillos".

Amb el fred que feia aquets dies vem descartar la primera opció de fer la terra de dinosauris de oliana, i amb Montserrat nevada, vem decidir intentar buscar alguna mica de calor de roca al Pic del Martell.

Aproximació:

Dels dos el qui havia estat al sector era jo, per aixo vaig tirar davant, però com que l'ùltima vegada que vaig nar al pic del martell a fer la via Reserva, havia pasat bastant temps. Vem fer una "petita" volteta d'escalfament jajajaja vem agafar el cami per nar al sector d'esportiva en comptes d'anar pel bo que es just al principi del aparcament.

Pel cami unes cuantes relliscades per la gelada del mati, i cuant ens acostavem a la paret, sorpresa un regalet! hem vaig trobar un cordinillo bastant nou agafat a una branca. Arribem al peu de paret i amb la primera cordada que veig li demano si han perdut el cordino, no són ells, a la segona que veig també li demano i ostrés si són el Lluis i la Lourdes! sembla que últimament hem persegueixen! jajaja. Al poc arribem al peu de via.

L1: Li toca al Virosta, ja que hem decidit que l'ultim que no te R m'encuidaré jo. Llarg curtet sense gaire complicació, perfecte per anar veient que ens anirem trobant. A destacar trobem a la fisura de dalt a l'esquerra surt el cable d'un tascó que quedarà com equipació de via, jajaja Llarg net de assegurances i R per gent baixeta....

L2:Portem la Ressenya de Loybcnmadveras, que sense anims de ofendre, crec que se la te que revisar una miqueta! jejeje. Recte amunt o una mica a la dreta no ho veig clar que sigui IV i hem decideixo mirar el dibuix i el segueixo. Surto de R cap a l'esquerra, amb uns pasos macos aqui vaig posar un Tascó Vermell que sera la recompensa del qui la faigui radera nostre, ja que el company no va poder-lo treure. Després ja començo a pujar cap amunt i hem costa llegir la Ressenya, en un "replanet" me la vaig mirant i al final decideixo nar a l'esquerra del tot i fins que la paret hem diu nen! cap amunt! desde aqui veig una R de una altre via a sota i ja penso que l'estic liant, però que hi farém a l'aventura! pujo cap amunt i sorpresa agradable, hem trobo amb el primer clau, hem miro el diedre i el primer que penso és, collons quin IV+ sort que tenim una fisura molt maca i rectilinea que amb el Camalot grog podem protegirlo molt bé, els pasos surten macos i vaig movent el Camalot cap amunt protegint tots els pasos be, ja hem pasat el més dur de tota la via, trobem el següent clau i cap amunt. Ara entrem en un troç molt herbós, jo seguixo per aquesta linea que es la que marca la via, pero penso que si es tira cap a l'esquerra i despres a la dreta surt el troç mes maco (es la variant que poso a la Ressenya), trobem el buril sense xapa i re, aom als bars al fons a la dreta ja tenim la R Còmode.

L3: El Virosta hem diu que no ho te clar, que lo de perdres per la via no li agrada i que m'el deixa per mi. Cap problema! estic disfrutant com un mico, llàstima que ja ens toca l'ombra i la roca ja et gela les mans.

En principi sembla que cuant es va obrir la via no hi havia tanta vegetació i realment no es pot superar el primer troç, sense anar una miqueta per la esquerra. Vaig a l'esquerra i miro una fisura ample a l'esquerra, al veure que tinc una sabineta al meu cap decideixo anar per aqui. hem poso dintre la fisura i hem poso de puntetes per llaçar la sabina, pujo cap amunt disfrutant de veritat i torno una mica cap a la dreta (la variant que poso a la ressenya). En aquest punt estem just a un bonyet, que hem fa pujar per placa en comptes de posarme dintre el "diedre", vaig pujant disfrutant posant cacharrillos i ponts de roca i R Comoda. Llarg sense seguros. molt maco.

L4: Aqui ja no dic re, per que el llarg no te seguros i no el vaig llegir del tot be, vaig pujar i baixar unes cuantes vegades i al final vaig pujar per una linea maca, facil de assegurar i sense mes problemes. Com que ja sou grandets aquest segur que us espavileu tot sols! jajajaja

La via le trobat tan maca que es una de les poques que repetiré!!