Agulles Miranda de les boïgues

Avui he quedat amb la Trona per nar a fer alguna coseta, tenia en pensat tres o cuatre coses pero no sabia que fer. Hem sortit de la renfe cap a cal la iaia a fer el talladet i cap agulles que no habia estat mai ella, com es un lloc precios segur que li agradara.

Al final he escollit la aresta brucs de la miranda de les boïgues (que voldra dir boïgues?) per dues raons, que es facileta i per tindre unes vistes molt maques d'agulles. La via esta be per pasar un dia maco, nomes es pot destacar que per la meitat del primer llarg es una mica finet, la resta maca i tranquileta. Respecte a la via els seguros que son spits estan rovellats els hi aniria be una rentadeta! jajaja despres al segon llarg he trobat unes pintades vermelles, ostres no! que era sang! algu es deu haber fet una ferideta a la ma i sense voler a marcat les preses bones, ara esta be per que fijo que no et perds per la via! L'ultima vegada que hi vaig anar, a la xapa de la cara nord que t'ajuda a baixar tenia un mallon i avui habia "fugit", com que a una de les R del cim en tenia un, l'he cambiat de lloc, jejeje

Al cim he tornat a mirar la hermita que hi ha a la banda dreta de la miranda, i he pensat que al baixar li podriem donar un cop d'ull habiam com es, per que seria un bon lloc per fer un sopar romantic! jajaja cuant acabem de fer el mini rapel, he vist una corda lligada a un arbret a la canal de la dreta i en comptes de tirar per on es baixa normalment hem anat per alla, es podria baixar caminant pero amb molt de compte, nosaltres hem optat en fer un parell de rapels per nar tranquils, de sobte ja ens hem trobat amb la hermita i li hem fet un ull, ostres! que ben arreglat que esta! fins i tot hi habien dos espetecs penjats al sostre, segur que deu estar-hi algu, m'agradaria sapiguer si es lliure o com funciona aquestes hermites que estan disperses per montserrat per nar algun dia a dormir, te que ser genial despertarte i veure que estas en mig de la muntanya! despres de fer el cigarret de rigor hem baixat per la canal a buscar el cami tipic, hem nat fins al refugi per demanar com funciona lo de les hermites pero no hi habia ningu, doncs re cap al cotxe toca.

Un dia molt maco, tranquil, plena de rialles i descubrint una mica mes els racons de montserrat, no es pot demanar mes!