Reflexions d'escalada

Fa pocs dies que vaig començar a fer practiques d’artificial en solitari i obrint vies noves en un petit sector de manresa. Al estar sol el cap et va donant voltes sobre molts temes, per exemple quant he acabat de fer una via, la miro i hem fa molta il·lusió que només hagi necessitat de muntar un spit a sota per assegurar-me i un altre a d’alt per poder baixar, però això no es lo mes important sinó que penso en que deurien pensar la gent que escalava abans.

Quant fa uns anys la gent anava a escalar, hi havien poques vies obertes i la intenció principal podria ser en pujar en algun lloc on ningú havia pujat abans per poder ser la primera cordada en fer el cim. Suposo que anaven a sota del cim escollit i buscaven la linea mes lògica per aconseguir el seu objectiu, una vegada que veien per on pujar, senzillament agafaven el poc material de que podrien disposar i començaven a pujar, el seguros que muntaven mentre pujaven, era per poder progesar per la paret i per si hagués alguna caiguda, no matar-se, ells no muntaven una via d’escalada pels que volien repetir la via, es mes, quant baixaven intentaven recuperar tot el material possible ja que en aquells temps no es podrien permetre el luxe de deixar el material a la paret.

D’aquesta manera suposo jo, que eren les coses, i el material que no podien recuperar es quedava muntat a la paret, la via de escalada no es per que tingui o no tingui material fixa a la paret, es per on han pujat alguna cordada. Les cordades que vindran darrera seu a lo millor necessitaven posar alguna peca mes fixa a la paret, i aquesta es quedava allà, això crec que es la vida d’una via d’escalada que la gent que la puja deixa o treu el que veu que necessita per progresar.

Per lo tant no entenc les vies que han estat muntades desde adalt, ja que no te res que veure en l’essència d’escalar. I tampoc entenc per que s’ha de pujar una via amb l’única intenció de ficar-li mes assegurances, ja que tampoc te res que veure amb l’escalada.

Crec que s'hauria de separar els termes de equipador i el de aperturista, el equipador es aquell que equipa vies d'escalada per que la gent l'escali (com si fosin esportiva de varis llargs) ficant seguros per seguretat i el aperturista es el que obre una via d'escalada nomes ficant els seguros necessaris per proguesar.

Encara que es una mica contradictori amb lo que e explicat, estic d’acord amb les restauracions de vies com per exemple la boy roca, per que només canvien el material degradat per un altre en bon estat, també proposaria que en trams de Artificial equipat es posessin alternats parabolts del 8 amb burils nous, ja que a la vista queda mes curiós i per la escalada fan el seu funcionament correctament, no dic en posar tots els trams de Ae només amb burils per que actualment i ha molta gent que pot fer-los en lliure, i si estan alternats amb parabolts poden provar en lliure sense riscos excessius. El que si que m’agradaria es que deixessin alguna peça de les velles a la via, per que la gent pugui conèixer el material que es feia servir abans.

Tot aixo no te res que veure amb l'escalada esportiva, que en la meva modesta opinio, serveix per entrenarse tant en grau com en coneixements, per poder assumir el repte de fer una via clasica. Apart actualment es una disciplina mes a on es busca la maxima superació personal.

Son petites reflexions d’un modest aprenent d’escalador.