Funció clorofil·lica

Aquest mati ha tocat lo que mes m'agrada, la classica!! Despres del cafeto corresponent, hem nat amb al josep direcció a la pastareta, a fer la funció clorofil·lica.

Despres del primer intent que vaig fer amb la Natsuki, que va resultar apoteosic! aqui teniu el relat del intent, tenia ganes de acabarla de fer i avui a sigut el dia, el temps estava raret i el home del temps o pintaba pitjor pero, el nuvols ens han respectat i s'ha posat a ploure cuant ja baixavem caminant.

La via molt maca, es una via per recomenar a la gent que esta començant a fer classica, ja que esta ben asegurada amb parabolts i ha alguns petits alejes per que s'habituin i per ferlos saber que la escalada classica no es esportiva de varis llargs, per practicar es poden llaçar algunes sabines i posar friends i tascons per la fisura del principi i tambe en els foradets que ens trobem.

Nosaltres hem practicat una miqueta tambe! jejeje si es que m'encanta na ficant trastets i nar fent inventillus!

El primer llarg l'ha fet el Josep pensant que era mes facil que el segon (qui el deu haber engañat?) de veritat pensaba que era aixi! pero ara he vist la ressenya i me donat compte que tinc memoria de peix, pero millor pel josep ja que en el troç dificilet que hi ha abans d'arribar a la primera R, li ha fet una ullada i cap amunt! el primer llarg per la saca del Josep!

El segon llarg hem tocaba a mi, pillo els bartulos i cap a munt, anat disfrutant de la via.

El tercer llarg el torna agafar amb valentia el josep que el resol sense dificultats, si es que anat amb el abuelete i el luisin cualsevol es posa les piles!

El rappel era una de les parts interesants, ja que anabem amb corda simple de 70 i en principi no tindriem cap problema, pero anaba just just, i si realment era just, el mes llarg dels tres que es l'ultim son 35mts clavats! nomes us dire que cuan tocabes al terra nomes tenies que tibar un trocet de re per que la corda quedes lliure.

Un altre dia d'escalada i un altre dia maco, habiam quin sera el proxim!