viernes, 17 de octubre de 2008

Un altre dia de practiques


Ahir vaig nar un altre cop al Mal balç a continuar amb les practiques. Diamant Blanc es dira aquesta modesta via, es una de les zones mes "altes" que hi han i tenia dubtes entre equipar aquesta o una que te un sostre, despres de veure una aranya que hem va fer venir esgarrifanses, vaig decidir per aquesta.

La idea era nar a buscar la fisura que es veu en la foto, pero abans d'arribar tenia un petit problema, les capes de "roca" de la part baixa no son molt consistents i per la part que comença estar be no hi ha lloc per posar ni fisurers ni claus, com que no esta excesivament alta la fisura i veig que te que ser facilet arribari, agafo un clau el martell i ala solo inegral per anar a buscar la fisura, arribo a lloc i sorpresa, el bloc a on estava agafat s'esfuma i hem veig caient els dos metres que habia pujat, no hem dona temps ni a reaccionar que ja estic al terra en peus, que raro no he tingut cap sensacio, he caigut be sense pensar re, a estat rollo barrio sesamo, ahora estoy arriba y ahora abajo. Torno a pujar i finalment li poso el clau, baixo i a casi el terra veig un posible lloc per clavar un altre clau, li poso queda mes o menys ferm, ara ja tinc dos asegurances mes o menys fiables, hem poso els trastos, lligo la corda al clau de sota i cap amunt, cuant arribo al clau de la fisura li faig un ballestrinque amb la corda per tindre dos punts de seguretat i comença la diversió! a la fisura de la dreta li poso primer un friend, despres veig que li puc posar un tasco i queda prou be i un parell de pams mes amunt li poso un altre, com que la força de la corda sera lateral, necessito dues cintes llargues per que no surtin els tascons pero nomes en tinc una, mmm s'ha de tindre recursos en aquesta vida! amb la cinta que tinc agafo els dos fisurers i la monto com si fos una R aixi guanyo que els fisurers nomes rebran la força cap abaix i al mateix temps repartira la força entre els dos fisurers, mai hagues imaginat que per falta de material o fes mes segur! jajaja

Continuo cap amunt i la seguent fisureta li poso el friend que estava a la fisura anterior, m'aguanta be el pes i aprofito per clavar un altre clau, com que no queda gaire entrat li poso un friend al costat per reforçar i aixi hem quedo mes tranquil. S'han acabat les fisures, es hora de picar i picar, col·loco un spit i queda prou be, aqui podria acabar la via pero vui aprofitar tota la roca que pugui i per lo tant tocar arribar a dalt de tot. Al seguent metre la roca son petites lamines i no puc posar re que quedi en condicions i provo amb l'ultim clau que tinc, nomes he pogut clavar la punta, faig la proba i sembla que aguanta el meu pes, pero mes val que no hem mogui molt, com que el seguro que tinc a sota es el spit, aixo hem dona seguretat per quedarme penjat del clau i posar el ultim spit que tambe queda ben posat, al final hem fare un artista!! jajaja baixo i recullo trastos amb la sorpresa de que aquest clau que nomes habia entrat la punta, le tret amb la ma! es pot dir que le fet servir com si fos un ganxo.

Aquesta via l'equipare per que sigui rollo esportiva, ja que quedara maca i crec que sortia a V.

Una altre cosa positiva del lloc, son les vistes a montserrat

2 comentarios:

Lluís Nadal dijo...

Quan només t'ebtri la punta del clau o un tros, lliga-li un cordino arran de la paret, així la palanca et serà més favorable, i si és un nus d'alondra fent la torsió correcte, tant millor!

Mira de no fer-te mal!

Zaldyon dijo...

Sempre ho faig, el que pasa es que en el ultim clau hem vaig quedar sense cordinos, vaig fer servir la deisy per evitar la palanca mentre posaba el spit i cuan el vaig montar i xapar li vaig posar la cinta que es veu a la foto, li faig un nus d'alondra sempre, pero no m'habia quedat que podia jugar amb ell per fer torsio al clau! Gracies pel comentari! es molt bona idea lo de fer servir el nus d'alondra per que el clau es torsioni i quedi mes agafat!